Durant dècades, el franquisme es va dedicar a arrestar, multar, expulsar i apallissar els anomenats 'desviats sexuals' Franco el sodomita
El caràcter feixista del franquisme resulta evident en la seva homofòbia. Franco va castigar els homosexuals com Hitler o Mussolini, però durant molt més temps. Aquí els gais anaven a la garjola fins als anys 70.
Alfred Bosch
Antoni Ruiz tenia 17 anys quan va ser detingut a casa: poc després va ingressar a la presó, on va patir vexacions i abusos de tota mena, tant dels funcionaris com dels reclusos. Això era a les acaballes del franquisme, però la seva fitxa policial, que li provocava tribulacions de tota mena, va continuar tacada fins al segle XXI. El seu únic delicte fou la seva condició d'homosexual.
La revista Sàpiens publica ara els resultats d'una recerca de l'historiador Victor M. Bedoya, que relata una autèntica campanya nacionalhomòfoba. No es tracta de casos aïllats; durant dècades, el franquisme es va dedicar a arrestar, multar, expulsar i apallissar els que anomenava desviats sexuals. Se'n poden documentar com a mínim 500 a Barcelona i uns 5.000 a tot l'Estat. La majoria anaven a presó, on complien penes de tres a dotze mesos aguantant mals tractes i violència: pallisses, violacions, tortures, injeccions per provocar la impotència i expedients que els impedien refer la vida.
Als setanta, les víctimes van passar de ser criminals a ser considerats malalts. Però això no va atenuar el turment. Hi havia algun psiquiatre sonat que aplicava teràpies d'electroxoc, o que s'entestava a practicar lobotomies als pacients. Aquestes intervencions corregien molt lleument la inversió sexual, en paraules dels metges, tot i que provocaven trastorns en la memòria i les facultats visuals. Alguns van optar pel suïcidi.
Quanta, quanta insídia. Quanta energia gastada en delacions, batudes policials, reclusions penals. Quant patiment i quanta agressió oculta. Quant drama despatxat, durant anys i panys, amb una rialleta sota el nas. Quanta repressió, ni millor ni pitjor que l'aplicada a republicans, rojos, separatistes... sinó igual. Igual, encara que menys coneguda.
Llegiu, llegiu l'informe. I a veure si no arribeu a la mateixa conclusió que jo. Que els autèntics invertits no eren gais i lesbianes, sinó aquells que pretenien invertir, a foc i sang, l'ordre habitual de les coses. Que els pitjors sodomites eren els qui volien endinyar el seu dogma, sense vaselina, a una societat sencera. Que els mariconassos de debò van ser els que, sota l'ensenya d'una croada moral, van provar de liquidar aquells que pensaven, actuaven o sentien (en privat) d'una manera distinta.
La revista Sàpiens publica ara els resultats d'una recerca de l'historiador Victor M. Bedoya, que relata una autèntica campanya nacionalhomòfoba. No es tracta de casos aïllats; durant dècades, el franquisme es va dedicar a arrestar, multar, expulsar i apallissar els que anomenava desviats sexuals. Se'n poden documentar com a mínim 500 a Barcelona i uns 5.000 a tot l'Estat. La majoria anaven a presó, on complien penes de tres a dotze mesos aguantant mals tractes i violència: pallisses, violacions, tortures, injeccions per provocar la impotència i expedients que els impedien refer la vida.
Als setanta, les víctimes van passar de ser criminals a ser considerats malalts. Però això no va atenuar el turment. Hi havia algun psiquiatre sonat que aplicava teràpies d'electroxoc, o que s'entestava a practicar lobotomies als pacients. Aquestes intervencions corregien molt lleument la inversió sexual, en paraules dels metges, tot i que provocaven trastorns en la memòria i les facultats visuals. Alguns van optar pel suïcidi.
Quanta, quanta insídia. Quanta energia gastada en delacions, batudes policials, reclusions penals. Quant patiment i quanta agressió oculta. Quant drama despatxat, durant anys i panys, amb una rialleta sota el nas. Quanta repressió, ni millor ni pitjor que l'aplicada a republicans, rojos, separatistes... sinó igual. Igual, encara que menys coneguda.
Llegiu, llegiu l'informe. I a veure si no arribeu a la mateixa conclusió que jo. Que els autèntics invertits no eren gais i lesbianes, sinó aquells que pretenien invertir, a foc i sang, l'ordre habitual de les coses. Que els pitjors sodomites eren els qui volien endinyar el seu dogma, sense vaselina, a una societat sencera. Que els mariconassos de debò van ser els que, sota l'ensenya d'una croada moral, van provar de liquidar aquells que pensaven, actuaven o sentien (en privat) d'una manera distinta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario